DESIG, DISSENYANT L’AMOR... Fer l’amor, crear, dissenyar l’acte..., en prosa poètica...
ESCRIT EN REDACCIÓ...
ACABARÉ... ¿DEMÀ?
ACABARÉ... ¿DEMÀ?
El present text forma part de l’ambiciós Projecte IMPRESSIONS que en llengua castellana iniciarà d’aquí a poc el seu caminar... Dins la Col•lecció NOUS HORITZONS y amb el Tema REDISSENYANT L’AMOR aquest será el primer treball. Per què en català? D’entrada haig de dir que és la meva llengua, però hi ha més: els diferents treballs i projectes aniran presentant-se en diferents llengües a través del Blog fins que hi hagi suficients seguidors de cada sector per a crear un nou blog...
A la fi del text presento una Declaració d’intencions...
Ànimes banyades, petons de poeta,
pells que festegen, borrissols enllaçats,
endolcides visions, associats anhels,
centelleigs i nimbe, esquerda i lloma, ...
Impressions ...
Pinzells i teixits, records que envelleixen,
vels destapats, palmes artistes,
corbades arestes, presos i lliures, ...
El desig ...
Ens pren ...
Limbe del plaer, generosa possessió,
emocions, la bella passió,
els sentits, desperts,
el cor, l’estimar,el viure,
la meva vida, el meu amor.
Impressions ...
Humitat, la teva mirada perduda, llunyana ... Has marxat, oi? Però segueixes en mi, no minva la teva presència. Ho veig, ho sento: Els teus llavis, el teu alè, la mel a la meva llengua, a la teva pell, a la meva, a la teva essència, en cada gemec ... Els porus, savis gestors del gaudi, desperts, oberts, buscant el fregament ... Concurrència de carícies, la ciència del plaer, l'art d'estimar ... Pròcer actuar, sublim experiència, érem dos, som un ...
Primer surt una mà, una suau relliscada de la cara al coll, una cita amb el petó, amb el glop de la passió ... Ja tot convida, res resulta debades: sap el tacte regar amb fets les ànsies novícies i amb les seves carícies descendeix fins els teus pits, marcant amb bell compàs un pacte amb els dos: primer tu, si, després vinc ... Un anar i venir sense pressa, amb dispersa tensió, en rotació en els cims, o no, passejant per cada plec i alternant el foc amb la tendresa ... Una cançó sense rimes, però de melodia galant, perfecta, en la recta línia i en l’ ondulant dibuix. Un flux de trobades compartides, ja no serà la teva actitud sedentària ... No, és clar ... I acarones la seda que m’ envolta, i percebo la teva quietud inquieta, i ets destinatària actora, lectora i poetessa ...
Sedueix una mà a l'altra, la qual, sense urgència, amb un lent però vivaç untat de presents, va baixant cap al seu costat ... Fútil intent, però, es dóna una cruïlla fugaç d'anhels i l'amfitriona es muda. No hi ha refús, la faç de la teva formes emociona a cada indret i nua llueix l'excitació per tenir-te... Som esponges! Cura l'ardor la teva bellesa i posseir-te denota un llarg viatge. Un? Molts, diversos, tants!
Recreem un passeig sense programa, un recorregut sense sentit, un camí irrepetible ... Cada avanç és una gota, cada detall un regal, ... Per la vall de la teva sensualitat flueix el meu riu. Cada moviment és un afluent, cada mirada una font, cada panteix una esvelta cataracta, cada estremit un oneig sense meta, ... Ens lliga un remolí i obrem sense proper destí: lluny es troba encara el delta i no ens repta encarar la desembocadura ... Fem l'amor, idearem l'amor, concebem l'amor. Temps? Dura cada instant una hora, cada hora un dia i cada dia una vida ... Entesos hi haurà en aquest tema que presumeixen dels plànols del seu temple, però qui estima no embena la seva flema amb estratègies, qui estima reconstrueix l'amor amb cada gesta ...
Resta la primera palma la seva estampa quan escampa la meva boca la seva impregnada ànima enamorada per tot arreu: ser o no ser, estar i marxar, tornar i somiar ... Un somni regat de petons, patines ensalivades, delicades llepades i gràcils aspirades s'apropa a les bessones crestes de la teva exaltació. Quina bonica benvinguda! Sempre em fascina! Fàcils adobs pera tan voluntarioses i agraïdes ganes: farina i sucres, pastissos i espelmes i, una cançó? Per molt goig, per molt goig!
Retirada d'aquestes festes, en els termes d'altres indrets mou la seva fitxa la peregrina avançada: per la vessant de la teva cintura baixa i en un gir sorprenent agafa una natja i estreny, suau, i espera ... I torna, amb mansa finor dóna el salt i s’estira sense mandra fins l'altra ala, l'envolta i com alga inquieta balanceja la seva tendresa. Després baixa per la cuixa, fins el genoll, i escala la costa, dreta per l'interior cap a la part alta ... "Vejam, quina casualitat, passava per aquí, m’ estreta la mà?" "Com estan vostès?" "De seguida torno ... "No, no fa broma ... Diuen que fins i tot Romeo va jugar amb la panacea de la seva declaració ... I? Engonal, maluc, cul i ... Hola? Cuixa cap al peu, tornant per l'altra banda i ... Com va tot? Tendra és la troba, precisa la tonada, ja que no irrita un pausat provocar, més aviat embadaleix, excita ... Com una onada banyant cada vegada platja diferent els dits reapareixen al teu frondós oceà després de cada creuada: ventre, sinus, esquena, ... I tornen, amb iteratius viatges bressolen la teva trinxera entre llaviada, un llacor de fogositat amb cada maror més sucós ... I tant si tornen!
Torna i retorna la plenamar i amb cada dosi de pastat s'engrandeix la bellesa del que sento, del que vivim. Mana el cor, oi? No ho dubtis ... Però l'apoteosi camina distant encara: a, en, de, amb, per.... Massa preposició encara per utilitzar! En els plans cutanis de la meva estimada no hi ha lloc per punts ni afanys forans i en la meva vocació d'estimar les millors opcions sorgiran francament, com lliure albir, d'allò que junts harmonitzem, guiades per la inusitada escolta de cinc sentits que uneixen els seus afanys per servir el gaudir del sexe ... Sincronitzem un sisè sentit: t'estimo ... Apliquem aquest miraculós nexe i potser podran servir també per a fregar el cel ... ¡Déu! La glòria!
Vuit mil terminacions nervioses il•luminen de cobdícia el tresor de la vulva. Increïblement mai he escoltat a un cor cantar-li, ni hi ha cançons dedicades a les llistes de renom ... I això que resulta un bescuit que vicia, una llaminadura que les deesses van regalar a Afrodita per a batejar-la en la feminitat. Sorprèn, doncs, curiosament el meu relat es col•loca ara a la vora d'aquest fenomenal volcà que la trapelleria dels meus ditets, furgant en la profunditat de la cava, ha cobert ja fa estona de lava vaginal. La vuitena meravella del món? Per què no?
Temptant el desig et miro, et veig, i tasto la rosada, en la teva suor, el sol abrasador, al rampell, la brisa, en el teu respir, ... El somriure envaeix els teus gestos i sense restes de desconfiança s'aferma l'afecte, s’ envernissa la tendresa ... I torno a besar-te: a la comissura de la teva boca precinto el meu afecte i en el recinte interior es matisa amb ermini l'efervescència del nostre llaç. Després segellaré la teva expressió: amb traç puntillista i vocació d'artista espurnejo d’ estimació la teva mirada, la teva front, les teves galtes ,el teu nas, el teu ..., la teva ..., tu... Vernís i llumins, regi present i disseminat dibuix ..., embruix i presència ...
Malgrat tan encantats els meus sentits no desatenen allò que en el murmuri demandes: sí, ara, sí ... Sense demora ni compliments el meu cos revesteix al teu i amb delicats frecs ingresso amb cura en tu. Després del nostre amorós tònic la teva folgança no es resisteix, més aviat convida: les bandes han dilatat el pòrtic i eixamplat la drecera al meravellós atri on tot origen dormita. Un vaivé harmoniós acompanya un polit càntic a dues veus enamorades que amb la seva respiració enlluernen la nostra dansa, la complaguda expansió de dos éssers ... Tu i jo, jo i tu, tu i jo, ... Em vols, t'estimo ... M'estimes, et vull ... Adherida a mi prepares la teva ària, afirmat en tu tramo la meva romança ... Però no, encara no ...
Limbe del plaer, generosa possessió,
emocions, la bella passió,
els sentits, desperts,
el cor, l’estimar, el viure,
la meva vida, el meu amor
Impressions ...
Ànimes banyades, petons de poeta,
pells que festegen, borrissols enllaçats,
endolcides visions, associats anhels,
centelleigs i nimbe, esquerda i lloma, ...
Impressions ...
Pinzells i teixits, records que envelleixen,
vels destapats, palmes artistes,
corbades arestes, presos i lliures, ...
El desig ...
Ens pren ...
No s'assoleix el doctorat sense aprofundir en la tesi. I et requereixo un parèntesi: destaparé la boca del teu content. Serà un moment. No vull em venci el bull. Sento que tot avança de pressa, potser massa ... Ara toca guarniment. Deixa que pagui aranzel, deixa que remulli la trena del teu desig ...
Pinta el pinzell endolcit amb tendresa la teva efusió ... Curo la temptació de l’esbandida i reso en tu: un culte al plaer adult, una pregària agraïda a les teves ofrenes, la confirmació d'una, la nostra, total devoció ... Aleshores t'escolto: la teva estimada veu sona llunyana, però suplicadora: "I tu ?"...
Em requereixes, m’implores costejar les teves rendes, un gir penses més rendible per als dos ... I accedeixo, però no sense abans escalar el teu cos qual roca cristallina amb les piques de mil manyagues i carícies ... El cim es troba en els teus llavis ... I et miro , i et veig, i et sento ... Assedegat de refondre’m amb tu en ells els abraço amb la meva boca i et beso ... Una altra vegada, i una altra, i una altra ... Un got d'amor vessant de sospirs i paraules tendres: bevem els dos junts en un captivador però volàtil intent de saciar la set de tenir-nos... Bevem i en el gust s’escampa el que varem ser, el que som i el que sempre serem ... Que t’estimi fructifica en una molt bella història, que m’estimis, a sobre ... És això, el que tants volen negar: la felicitat, la glòria ...
A la fi, et miro i dono el gir: pel carrer de l'ardor els meus llavis roden a poc a poc, mandrosos. Travesso el melic i emboco la vall ... Revoltós retorno: en lobulades i banyades dermis s'oculta minvat el soc del plaer. Amb tu vaig, amb tu vinc, savis recorreguts, llaminers convits i l’enyorat i laci tresor reviu. Petó a petó, glop a glop, rellepades i cor ... Saps? Resulta tan encantador auscultar el teu desig ...
Qual sardines preses calem de salivosa escuma els nostres goigs. Pluja de sorpreses, honors celestials, mines de tendresa, sopa d'encant, pous de placidesa ... T'estimo tant! Ens estimem ... A la copa de la teva olivera provo la sàvia de l'arbre de l'excitació, les sals de la meva deessa: l'acidesa d'un gust inoblidable es barreja amb la dolçor d'un trànsit notable i exclusiu. Una ració d'olors es suma al festeig: ¿amor anyenc? Justa denominació per a tan adorable vivència, apropiat rang per a tan sensitiu i animat tango.
Desig, dissenyant l’amor... Declaració d'intencions ...
Amb aquest projecte vull retre un homenatge sentit a una pràctica que molt em temo podria dirigir lentament però sense remei a l'ocàs dels seus dies. No vaig a gastar paraules per defensar aquesta sensació de fallida d'esquemes que em consta a molts ens envaeix. Senzillament vull aspirar a dissenyar un esbós, un esbós artístic que serveixi per recordar a tots ia totes quan bonic va ser, és i pot ser "fer l'amor".
No tinc consciència que mai s'hagi intentat. Tampoc, la veritat, estic segur de poder plasmar la insigne bellesa d'un acte íntim que resulta sempre diferent i alhora sempre immillorable. Però ho vaig a intentar ...
Com fer-ho? Com aconseguir-ho? Mil maneres podrien canalitzar aquest camí, iniciar, fins i tot traçar ... Però la meva manera de ser, d'estimar i fins i tot d'escriure hauran de ser les pautes que marquin, d'entrada, una manera de rastrejar aquesta utòpica meta.
Penso que és ara un bon moment. Amb el cor lliure de parella el camp de referències s'amplia molt més: els records delineen el traç bàsic i amb la fantasia podré pinzellar com es mereix tan augusta pretensió.
La meva primera intenció serà preparar els textos per després il•lustrar-los. Paraules que es troben, que ofereixen sensacions, que regalen impressions, que dibuixen imatges; una història corporal que barreja el recorregut de la passió amb el bombament d'afecte que emana de dos cors que s'estimen; ... banyada amb la llum dels sentits la meva prosa pretendrà néixer de l'ànima del poeta per abraçar la il•lusió de qui ho llegeix i em sembla molt bona idea acompanyar la meva prosa amb il•lustracions acords a la seva essència: suaus, tendres, suggerents, ... L'objectiu és preciós: la lectora o el lector ha de trobar en aquesta suma una invitació a rememorar els seus records i alhora a dissenyar com vulgui els seus somnis ... Uf, gens fàcil
...
Deixo d'entrada aquesta breu declaració d'intencions que aniré ampliant o canviant a mesura que el projecte avanci.
No hay comentarios:
Publicar un comentario